WALTER ASTRADA
Pàgina web

Walter Astrada és un fotògraf de guerra que cobreix tot tipus de conflictes bèl·lics, tot i que està especialment interessat en la violència de gènere.



Entrevista:

- A què es deu la teva elecció professional?

Crec que és important mostrar el que passa. Em vaig adonar que pots fer sentir coses a la gent amb el teu treball i que també formes opinió. Vaig decidir que ser fotoperiodista era una bona manera de mostrar el que passava. Em vull assegurar que la gent no tingui l’excusa de dir: Jo no ho sabia!

- Quines influencies tens?

Realment, no tinc cap mentor.

- Què t’interessa fotografiar?

Sé que no és possible canviar el món amb una fotografia, però espero que després que algunes persones vegin el meu treball, comencin a pensar que el que veuen no és just, llavors penso que hauré arribat al meu objectiu. Per això principalment treballo assumptes on els drets humans no són respectats.

- Què sents quan estàs treballant?

Quan estic fent fotos, se’m fa molt complicat fer-les. Molts cops en els llocs que he estat, no se per quina raó he estat l’únic o molt pocs, i clar estàs veient totes aquelles coses, i el que et queda és mostrar-ho d’alguna forma, llavors tota la ràbia o tots els sentiments que pots tenir, en el meu cas els intento canalitzar per poder fer fotos.

- Com t’influeix el teu treball a nivell personal?

Em consumeix moltíssim fer aquest tipus de treball, sempre estic en conflicte amb mi mateix, estic amb una càmera que costa molts diners fent fotos a gent que no té per menjar. Totes aquestes coses són complicades de manejar.

- Amb quines dificultats et trobes a l’hora de publicar? Hi ha manipulació? Hi ha censura?

Una notícia té impacte internacional quan algú de fora del país és ferit o assassinat, per què? Per què no és noticia quan la gent del lloc mor? L’excusa que alguns mitjans donen és que a la gent no els interessa. Jo no sé si no els interessa o si no els donen la oportunitat d’assabentar-se’n i de decidir per ells mateixos. Si els mitjans deixessin de pensar que la gent és idiota, les coses podrien
anar una mica millor”.
Si jo fes el meu treball només perquè el publiquessin, no faria gaires fotos. Només faria fotos d’estre-lles de cine o del rock.

- Creus que hi ha crisis en el fotoperiodisme? I en el periodisme en general?

El que crec que atempta una mica contra el fotoperiodisme és com les noves tecnologies han reduït els temps d’enviar fotos. Tot ha de ser quasi immediat. Això passa molt en esports, on després d’un gol durant una Copa del Món, en menys de 5 minuts els diaris poden tenir les imatges. Per aquest motiu molts cops no podem treballar tan profundament un tema. És per això que sempre tracto de fer reportatges de forma paral•lela als meus treballs per a la premsa diària.

- Què li diries a algú que s’hi vulgui dedicar?

Que no inverteixin tants diners en càmeres fotogràfiques cares i l’inverteixin en reportatges interessants. Una càmera cara no fa bones fotos. Tinc un amic que està fent reportatges amb el seu telèfon mòbil, i les fotos són realment al·lucinants.



Kenya. Foto: Walter Astrada.