ULLA LOHMANN

Pàgina web

Ulla Lohmann és una jove fotògrafa alemanya que es dedica al fotodocumentalisme de tirubs indígenes i intenta ajudar a la preservació de les seves tradicions. A més també s’involucra molt en el tema de la dona.



Entrevista:

- Què et va fer decidir-te a ser fotoperiodista?

El meu avi em va regalar la meva primera càmera quan tenia vuit anys. Però després, la meva primera experiència professional a la National Geographic Expedition 1999 (amb Carsten Peter, NGM nov 2000: Into Volcano) em va fer escollir la meva passió com a professió.

- Quines són les teves influències?

Henri Cartier-Bresson (ÒBVIAMENT!), Carsten Peter, David Allan Harvey

- A què t’interessa fer fotos?

Volcans i cultures tribals.

- Per què una imatge i no una altra?

Aquí, citaria Cartier Bresson:
“El reconeixement simultani, en una fracció de segon, del significat d’un esdeveniment així com l’organització precisa de les formes que donen a aquest esdeveniment la seva pròpia expressió... En la fotografia, la cosa més petita pot ser un gran tema. El petit detall humà pot esdevenir un leitmotif (tema recorrent).”
M’encanta capturar els sentiments de la gent de davant la meva càmera o els meus propis sentiments, que m’agrada expressar. Sovint, agafo moltes moltes imatges de la mateixa cosa, però només UNA imatge ho té tot per mi. Quan miro la foto, he de sentir exactament el mateix que vaig sentir sobre el terreny. Estava emocionada per la gent, estava espantada pel volcà?... I després: els altres entendran també com em sentia? Tot ha de ser en aquesta única imatge perquè pugui explicar la història a la gent que està mirant les fotografies.

- Com et sents quan treballes?

estic concentrada i intento tenir totes les “antenes” treballant, per poder connectar amb tot el que m’envolta: la gent, la natura i la meva habilitat tècnica.

- Pots explicar-me alguna situació especial que hagis viscut treballant?

Moltes! Ser per primera vegada al cim d’un volcà mirant directament un llac obert de lava i sentir la força i el poder de la terra va ser una situació molt bonica.
També ser la primera a fotografiar una persona que mai havia vist ni una persona blanca en tota la seva vida i encara menys una càmera.

- Com t’influeix el teu treball en la vida personal?

El meu treball no pot estar separat de la meva vida personal, és la meva passió i ve sempre amb mi. Això crea moltes situacions delicades, com podràs imaginar! A més, sovint sóc de viatge.

- Quin tipus de relació estableixes amb la gent o les situacions que fotografies?

:)Sovint m’enamoro, perquè tothom és tan maco i cada situació és tan bonica i memorable que sovint sento un profund sentiment d’amor pel lloc o per la persona quan treballo amb ells durant un temps. Això explica per què també torno als mateixos llocs un cop i un altre.

- Trobes que és difícil aconseguir ser publicat? Hi ha algun tipus de manipulació o censura?

Al principi, era com un malson intentar-ho. Ara, s’està posant més fàcil. Però trobo difícil aconseguir una retribució correcta. I que em paguin. Manipulació i censura... No gaire al camp en el qual treballo.

- Penses que el fotoperiodisme està en crisi? I el periodisme?

Sí, hi ha una crisi, però mai he conegut l’”edat d’or del (foto)periodisme” així que no puc dir com era abans. Jo segueixo fent els meus diners i la meva vida, i segueixo pensant que la professió té un futur. Hem de canviar i trobar noves maneres d’explicar les nostres històries (multimèdia), però encara hi ha moltíssimes històries per explicar i, mentre això passi, la nostra professió seguirà existint.

- Què li diries a algú que vol dedicar-se a això?

Estigues preparat perquè és un camí molt molt llarg i dur, i requereix moltíssima dedicació (també pel costat personal). Però si realment t’interessa, sigues curiós i pregunta a la gent, intenta trobar els millors mestres possibles i aprèn tot el que puguis d’ells. Aconsegueix una bona càmera i aprèn el que comporta explicar una història. Desprès, surt, dispara i queda’t amb això. No ho deixis mai!

NO SOMIÏS – FES-HO.



Lohmann en el Visa Pour l'Image